permagel

L’adaptació teatral de Permagel, dirigida per la multipremiada Victoria Szpunberg, protagonitzada per l’actriu Maria Rodríguez Soto i basada en la novel·la d’Eva Baltasar, publicada per Club Editor.

Publicada el 2018, la novel·la va esdevenir un autèntic fenomen literari gràcies a la seva veu directa i plena d’humor negre, capaç d’abordar amb intel·ligència temes tabú com el desig lèsbic, la masturbació, el suïcidi i la maternitat. L’obra va sorprendre la pròpia autora i li va valer reconeixements com el Premi Llibreter de Literatura Catalana i el Premi Ojo Crítico de Narrativa, a més de ser finalista del prestigiós Médicis Étranger.

L’adaptació teatral, signada per Victoria Szpunberg i Albert Pijuan, i coproduïda per Dagoll Dagom i Barc, és una de les grans apostes de la temporada: una peça que incomoda i commou a parts iguals, i que convida el públic a mirar cap endins sense filtres.

Aquest espectacle utilitza llums estroboscòpiques i efectes de fum.

70 MINUTS / CATALÀ

Fitxa artística

Aquest espectacle utilitza llums estroboscòpiques i efectes de fum.

Sinopsi

El batec de la vida. El vertigen de desaparèixer. Una dona lesbiana suïcida s’endinsa en un viatge interior on desafia la família, l’amor romàntic i fins i tot la pròpia idea de supervivència. A través de la lectura i el sexe, busca les taules de salvació per afrontar una existència marcada per la lucidesa, la por i el desig de llibertat. La seva veu, poètica i feridora, vol trencar el permagel simbòlic que la manté allunyada de la vida.

PARAULES DE LA DIRECTORA

Van ser l’Anna Rosa Cisquella i el Sem Pons qui em van trucar i em van proposar portar a escena Permagel. Fins llavors, jo no coneixia l’obra de l’Eva Baltasar (n’havia sentit a parlar, clar, però encara no l’havia llegit), tampoc he adaptat gaire novel·les al teatre, intento militar en allò de fer teatre escrit per dramaturgs-, així que a l’inici em vaig fer pregar una mica. Sigui com sigui, el cas és que no m’esperava viure aquest procés amb tant de goig. La Cisquella i el seu equip tenien raó: el llibre de l’Eva traspuava oralitat i poesia, amb una veu protagonista tan irreverent com sensible i unes imatges que són realment molt llamineres per a l’escena. L’adaptació que hem fet amb l’Albert Pijuan, si bé respecta la paraula original, aporta una nova estructura que pensem que s’adequa millor al fet teatral.

Sempre ho dic: treballar amb la gent que admires i que estimes és de les coses més bones que té el teatre, sense l’equip artístic que m’acompanya no hi ha obra. Són tots extraordinaris. Ara, si hi ha una persona que vull destacar d’aquesta funció que us presentem, és l’actriu que veureu a l’escenari: la Maria Rodríguez Soto. Va ser el meu desig principal a l’hora de tirar endavant el projecte, no només perquè és una de les millors de la seva generació, sinó perquè em sembla perfecta per a aquest paper, capaç de sostenir un soliloqui que va del pensament interior a la paraula dirigida als espectadors. La Maria transita de manera magistral un text que està ple de capes, amb una naturalitat impactant, passant per salts temporals, canvis de discurs, de registre, amb una equilibrista que travessa una fina línia entre la ironia, la tragèdia i la bellesa. És un luxe treballar amb ella. Desitjo que la seva interpretació commovedora us faci vibrar a vosaltres també.

Victoria Szpunberg

“Una veu protagonista tan irreverent com sensible”

La premsa diu

* * * * /

Un gran treball en tots els fronts, amb una Rodríguez Soto que debuta amb nota en un monòleg i uns dramaturgs que han fet molt bé la seva feina

Andreu Gomila , Time Out

* * * * /

Victoria Szpunberg i Albert Pijuan transformen la novel·la en un monòleg descarnat al servei d'una Maria Rodríguez Soto de força desarmant.

Manuel Pérez i Muñoz , El Periódico

* * * * /

L’adaptació destil·la la novel·la i la trasllada a escena de forma natural i orgànica. El verb de Baltasar flueix de meravella.

Oriol Puig Taulé , Núvol

* * * * /

Maria Rodríguez Soto fa un treball estratosfèric. L’actriu es menja l’escenari

Elia Tabuenca , EspectáculosBCN

* * * * /

Maria Rodríguez Soto, una gran de l’escena, es posa la història a la butxaca del xandall i va llençant ironia amb un estil Lizaran molt acurada

Carles Lucas Giralt , Paisatge teatral

* * * * * /

La prova evident que, quan un bon text, una acurada direcció i una interpretació brillant, encaixen a la perfecció, el resultat és sempre excel·lent.

Neus Mònico , Teatre Barcelona

* * * * * /

Una proposta exigent i neta, que obliga a escoltar una veu que incomoda perquè diu allò que sovint queda fora del relat compartit

Jordi Bosch , Teatre Barcelona

* * * * /

Un text que t’atrapa, una direcció acurada i una interpretació visceral.

Pablo Cavero Asencio , Catacultural

* * * * * /

A Permagel, la peça vola. Perquè el text és directe i ràpid. I perquè ella hi aboca una ànima tan vulnerable com els àngels del dissortat Ocaña.

Jordi Bordes , Recomana.cat

* * * * * /

Una posada en escena que juga perfectament amb el text, potenciant-lo. Gran treball també com a directora de Victòria Szpunberg

Ferran Baile , Recomana.cat

* * * * /

El resultat final d'aquesta adaptació és més que bo i el treball actoral de Rodríguez Souto és de deu.

Marta Trius , Teatre Barcelona

* * * * /

Una molt bona oportunitat per veure a Rodríguez en el seu màxim esplendor.

Sílvia Moreno , Teatre Barcelona

* * * * /

Maria Rodríguez Soto es mimetitza amb el personatge i acaba donant al públic una interpretació brillant i molt sentida

Carles Armengol Gili , Teatre Barcelona

* * * * /

S’agraeix, profundament, que el treball de Szpunberg i Pijuan siga tan respectuós amb l’obra original i que l’actriu s’entregue amb honestedat a un personatge no gens fàcil

Maria Mingorance , Novaveu

* * * * /

Una adaptació que no defraudarà els que van llegir la novel·la.

Sergi Doria , ABC

Veure totes les crítiques