NUA (RADIOGRAFIA D'UN TRASTORN)

Després d’estrenar-se a la sala Versus Glòries i fer gira pel territori, Ann Perelló torna a partir del 20 de febrer amb tres funcions de Nua (radiografia d’un trastorn), un monòleg cru sobre pressió estètica i trastorns de la conducta alimentària. L’espectacle, dirigit per Marta Aran, va guanyar el premi Millor Espectacle de Proximitat 2022 de TeatreBarcelona i el Premi a Millor Actriu dels Teatres Públics de les Balears.

60 MINUTS / CATALÀ

Fitxa artística

Sinopsi

Tornar a casa després d’anys de viure fora i trobar-te amb els fantasmes dels quals vas fugir. O podríem dir monstre, quan es tracta d’un trastorn d’alimentació. D’això parlarem a NUA (Radiografia d’un trastorn). En primera persona i sense filtres. Cruu. De com aquest trastorn va impregnant cada cèl·lula del teu cos i es converteix en una veu que et posseeix. De com la societat ens imposa uns cossos i uns judicis que fan que visquem en un constant restricció/abús. Inclús quan parla de la “bellesa real”. De com a totes ens afecta. De com la suma de vivències ens va estrenyent més i més la cotilla fins a ofegar-nos. I de com d’això també se’n surt.

PARAULES DE L'AUTORA

Totes tenim secrets, totes tenim pensaments ocults. NUA neix de la necessitat d’explicar el meusecret: vaig tenir un trastorn alimentari des dels 14 fins a no sé quina edat, crec que als 23. Va ser un procés llarguíssim sense ni un inici ni un final clar, d’acceptació d’una mateixa. Vaig patir anorèxia i bulímia en un cicle d’autodestrucció del que no sé ni com ni quan en vaig sortir. Però el més esfereïdor de tot és que al meu voltant hi ha varis casos (m’atreviria a dir molts) que si no han patit el trastorn han coquetejat amb aquesta malaltia. I en tots aquests casos són dones.

Creiem que és el moment de parlar-ne. De treballar amb la nostra relació amb l’alimentació, amb aquesta constant rutina d’excessos i repressions. De com el patriarcat, de ben petites, ens introdueix ben endins aquesta necessitat de control del cos. D’encorsetar-se als cànons de bellesa imposats.

A NUA utilitzarem la forma de monòleg teatral performàntic per a donar veu a totes les dones que lluiten dia a dia per a sortir dels pensaments que no ens deixen ser lliures.

“Per què NUA? Perquè ara és el moment.”

La premsa diu

* * * * * /

La direcció de Marta Aran ataca frontalment i amb precisió de bisturí el fantasma del culte al cos.

JORDI BORDES , EL PUNT AVUI

* * * * * /

NUA, en aquesta radiografia del cas d’una noia adolescent, es dirigeix a cada persona asseguda a platea, perquè visibilitza un problema sistèmic gravíssim que realment afecta tothom. Un espectacle que activa la conversa, que arriba perquè parla directament al públic, i connecta tant amb joves com amb adults.

JUDIT MARTÍNEZ GILI , Novaveu

* * * * * /

Nua, radiografia d’un trastorn és un monòleg aparentment lleuger que provoca les rialles del públic però que amaga el patiment de moltes noies que se senten atrapades. Potser a Mallorca, com la protagonista, o potser entre els inassolibles cànons estètics actuals.

LLUÏSA GUÀRDIA , EspectáculosBCN

* * * * * /

La dramatúrgia està ben teixida, i la direcció de la Marta Aran dota de ritme l’obra, concatenant episodis del trastorn amb un llenguatge visual ajuda a endinsar-nos en la ment d’aquesta noia.

MARTÍ FIGUERAS , Núvol

Veure totes les critiques