MARY

Lara Díez Quintanilla ret un homenatge a la seva Mary, la matrioixca que conté les dones de la seva vida i desplega un monòleg divertidíssim i alhora molt tendre on s’hi reconeixen les nostres iaies, netes, mares i segones mares i les dones d’una determinada època, nascudes sobre els anys 30, que han nodrit les nostres arrels, llenguatge, valors i decisions.
Lara Díez Quintanilla ret un homenatge a la seva Mary, la matrioixca que conté les dones de la seva vida i desplega un monòleg divertidíssim i alhora molt tendre on s’hi reconeixen les nostres iaies, netes, mares i segones mares i les dones d’una determinada època, nascudes sobre els anys 30, que han nodrit les nostres arrels, llenguatge, valors i decisions.
PARAULES DE L'AUTORA
La meva iaia era per mi com la meva mare. Em vaig criar amb ella i vam créixer juntes. Va ser molt divertit.
Quan s’estava morint, vaig passar molt temps amb ella, al sofà del costat del seu llit. Allà vaig començar a escriure Mary. Un homenatge a ella però un homenatge sobretot a totes les iaies, a totes les netes, a totes les segones mares i a totes les dones d’una determinada època, nascudes sobre els anys 30, de les quals no se’n fan llibres però tenen una vida que nodreix les nostres arrels, el nostre llenguatge, els nostres valors i les nostres decisions.
Lara Díez Quintanilla




