LLEGAT

Com s’aborda el retrobament vital entre un fill adolescent i una mare independent? És possible deixar enrere un passat de confrontacions i rancúnia? Com reaprenem o comencem a estimar a l’altre?

Llegat és una història de tres personatges que intenten trobar l’afecte. I per fer-ho es posaran en risc i es deixaran portar per situacions inesperades.

90 MINUTS / CATALÀ

Fitxa artística

Llegat és una història de tres personatges que intenten trobar l’afecte. I per fer-ho es posaran en risc i es deixaran portar per situacions inesperades.

Sinopsi

La Clara, la mare de l’Oriol, decideix unilateralment deixar la seva vida de luxe i emprendre un viatge en camper amb el seu fill –amb el qual es porten fatal – just el dia que aquest coneix al Javi.

En aquest roadtrip inesperat, aïllats de tot i de tots, mare i fill viuran noves aventures que faran que es reconfiguri la seva relació. I en Javi i l’Oriol, a la distància, també serà com començaran a sentir-se cada vegada més a prop. Al cap i a la fi, el temps finit, les distancies mesurables i les relacions, canvien, es transformen i si hi ha moviment en la carretera, tothom, fins i tot aquests tres personatges, podran reconfigurar-se com a persones.

Paraules de l'autor

Mai no és fàcil explicar perquè un escriu una obra ni saber de què anirà. Simplement passen coses a la teva vida, i les canalitzes en una peça. I descobreixes pors, desitjos, sentiments oposats, complexos, ocults, fantasiosos, etc.

Mentre escrivia Llegat, em vaig descobrir amb ganes de riure, de gaudir moments especials, de remoure tot aquest interior i plasmar-lo en una comèdia agredolça, afectuosa però àcida, removedora però vitalista.

Tenia ganes de reconciliar-me amb sentiments que, a priori, poden semblar negatius: com l’odi, la ràbia, l’ira, la impossibilitat de frenar una estona i gaudir perquè el temps transcorre, i és irrefutable de que totes i tots acabarem morts.

Alhora, sentia l’impuls de retrobar-me amb la sensació de l’abraçada materna de la infantesa; la passió, el descontrol i la inconsciència de quan ets jove. I un cop retrobats, la necessitat de sacsejar a l’adult adormit en qui segurament m’estic convertint.

Estem sobrevivint o vivint? És necessari viure aquesta carrera -que és la vida- sense parar? No ho sé. Però ha estat aquesta voluntat d’entendre, de transitar i d’enfrontar les respostes o les possibles preguntes que vindràn, la que em van portar a l’escriptura.

I va ser així que vaig arribar a la història -desitjada o temuda- d’un últim viatge d’un jove amb la seva mare, i dels primers passos d’una nova relació d’aquest fill amb un amant. Al cap i a la fi, totes dues són aventures. Perquè potser és explorant paisatges inòspits i situacions diverses, posant-nos en risc, l’única manera de poder aconseguir que la vida sigui autèntica, real i memorable.

Daniel J. Meyer

La premsa diu

* * * * /

Fa un salt des de la festa esbojarrada a propinar un cop de puny a l'estómac, tan inesperat com eficaç dramàticament

Andreu Sotorra , CLIP DE TEATRE

* * * * /

Els personatges (i els intèrprets) donen la coherència que cal a aquesta road-movie intensa, inesperada i al límit.

Toni Polo , Quadern El País

* * * * * /

Llegat és l’oportunitat de veure un bon muntatge que parteix d’un text molt bo, amb una bona direcció i tres intèrprets que ens arriben a fer creure que allò no és teatre, que allò és real.

Nicolas Larruy , EspectáculosBCN

* * * * /

Si voleu seguint enlluernant-vos amb la magnífica maduresa d'Àngels Gonyalons, ara toca una interpretació més intimista, però igualment magnífica.

Magí Camps , La Vanguardia

* * * * /

És un Dragon Khan d'emocions. (...) El desplegament escènic i actoral fa evident una molt bona química entre mare i fill.

Jordi Bordes , Recomana.cat

Veure totes les crítiques