HABLAR NO SIRVE. DE NADA

Hablar no sirve. De nada de Bob Pop és una proposta íntima i provocativa sobre la dependència, la vulnerabilitat i la incomoditat que ens travessa dins i fora de l’escenari.

80 MINUTS / CASTELLÀ I CATALÀ

Fitxa artística

Hablar no sirve. De nada de Bob Pop és una proposta íntima i provocativa sobre la dependència, la vulnerabilitat i la incomoditat que ens travessa dins i fora de l’escenari.

Sinopsi

A Hablar no sirve. De nada, Bob Pop trenca les expectatives i converteix la seva pròpia vulnerabilitat en matèria escènica. A partir d’un relat que oscil·la entre la confessió personal i la provocació intel·lectual, l’obra aborda temes universals com l’amor, el cos, el sexe, les paraules o el pas del temps. Més que un monòleg, és un diàleg necessari sobre la importància d’explicar-nos les històries quan, finalment, estem preparats per entendre-les.

Paraules de l'autor

Vaig començar a escriure això que aneu a veure (o que us esteu pensant a anar a veure o que acabeu de veure) com un monòleg que em serviria per recórrer les meves estranyes trobades amb nens al llarg de la meva vida adulta. M’agradava molt aquesta idea, la d’una peça teatral amb mi com a única intèrpret. Amb mi a la meva cadira de rodes sobre l’escenari amb el que té això de vulnerable i amb la simpatia o compassió que genera al públic veure’m esforçat, dependent i discapacitat en escena. Aquest porno motivador que tant agrada entre els espectadors bípedxs.
Volia construir un artefacte dramàtic amb què treure’s les ganes d’empatia, compassió o onanisme d’autosuperació i on acabeu pensant que no sóc un tipus de fiar, que no mereixo la vostra simpatia; fer-vos sentir tanta incomoditat a la vostra butaca com la que jo experimento quan em passo més d’una hora sense aixecar-me de la meva cadira de rodes.

Fins que vaig descobrir que el meu projecte era impossible. Perquè jo ja no faig monòlegs. Perquè la dependència m’impedeix parlar sol, fer coses sol, estar sol. Els meus únics monòlegs són interiors i ningú paga una entrada per ells.

Va ser llavors quan va néixer ‘HABLAR NO SIRVE. DE NADA’, un monòleg impossible, un diàleg necessari sobre la importància d’explicar-nos les històries quan per fi les podem entendre. I de moltes coses més: l’amor, el cos, el sexe, les paraules, el temps, els diners i la resta de coses que sí que serveixen, encara que sigui per riure’ns.

Bob Pop

La premsa diu

* * * * /

Una gran preterición. Un pesimismo charlatán inasequible al desaliento. Una ingeniosa hora de función que desmiente su título. Porque si algo queda claro, escuchando a Bob Pop, es que la tertulia cabaretera guarda todo su viejo sentido. Hablar sí que sirve. Gracias.

Gabriel Sevilla , Recomana.cat

* * * * /

Bob Pop munta un espectacle d’autoficció on despulla els seus propis mals, aquells que el discapaciten avui i aquells que l’han capacitat al llarg de la seva vida

Martí Figueras , Núvol

* * * * /

Al llarg de l’espectacle s’exhibeix el caràcter polifònic, crític i amb humor però alhora amb tocs cruents del seu protagonista.

Marta Delgadillo , La Directa

Veure totes les crítiques