Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello protagonitzen ‘Llegat’

• ‘Llegat’ torna a la cartellera del Texas a partir del 2 d’octubre, una comèdia vitalista i plena d’emocions que firma Daniel J. Meyer i dirigeix Montse Rodríguez Clusella
• Explica la història d’una mare que deixa enrere la seva vida per empendre, amb el seu fill, un viatge físic i poètic que canviarà les seves vides
• Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello protagonitzen de nou aquest èxit que ja va exhaurir entrades la passada temporada al Teatre Akadèmia
• L’espectacle compartirà cartellera amb ‘Paradís de Sergio Baos i l’estrena de ‘Neon Hand’, el nou musical de Joan Vázquez

El Teatre Texas recupera a partir del 2 d’octubre Llegat, una història de retrobament maternofilial i redescobriment personal que firmen Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez.

Protagonitzada per Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello, es tracta d’una road movie teatral que explora les relacions familiars. La història té tres protagonistes: l’Oriol, un jove de vint anys amb una visió despreocupada de la vida; el Javi, un noi de de trenta-sis anys que busca evadir-se de les seves responsabilitats; i la Clara, una dona que decieix prendre les regnes del seu destí i embarcar-se en un viatge desconegut amb els dos personatges anteriors, el seu fill i la seva recent parella. Aquesta decisió valenta canviarà les dinàmiques familiars i obrirà portes al retrobament i al creixement personal.

“Mentre escrivia el text sentia l’impuls de retrobar-me amb la sensació de l’abraçada materna de la infantesa, però també amb la passió, el descontrol i la inconsciència de quan ets jove”, comenta Meyer: “Tenia ganes de reconciliar-me amb sentiments que, a priori, poden semblar negatius: com l’odi, la ràbia, la ira, la impossibilitat de frenar una estona i gaudir perquè el temps transcorre, i és irrefutable el fet que totes i tots acabarem morts”. Llegat reflexiona sobre les relacions paterno i maternofilials a través de la història d’un fill que comença a veure la seva mare com una persona adulta més enllà d’haver estat la seva protectora, generadora o cuidadora. “Quan t’adones que els teus pares també pateixen, ploren, riuen, gaudeixen, són, en definitiva, persones al marge de la teva existència, la relació fa un gir”, explica Rodríguez.

Llegat parla sobre com les decisions vitals afecten les relacions més properes i de quin és el dret que tenim o no a exigir a les altres persones que estiguin sempre al nostre costat i que ens entengui en totes les decisions. Una emotiva comèdia amb aires de road movie que defensa un retrobament maternofilial diferent i ens demostra que mai és tard per emprendre un nou viatge.