Marc Rosich

Marc Rosich és dramaturg i director d’escena. Llicenciat en periodisme i traducció, és director artístic de Òpera de Butxaca i Nova Creació. S’ha format en l’escriptura dramàtica a la Sala Beckett de Barcelona, on actualment imparteix cursos de dramatúrgia, així com també fa de professor a l’ESAD Eòlia i l’Institut del Teatre.

Entre els seus textos originals destaquen: Ocaña Königin der Ramblas, A mí no me escribió Teneesee Willams, ¿Qué fue de Andrés Villarrosa?, A tots els que heu vingut, Limbo, La mujer venida del futuro, Rive Gauche, Car Wash (tren de lavado), N & N, núria y nacho, Surabaya (obra
finalista del Premi Fundació Romea 2004) i Copi y Ocaña, en el purgatorio.Col·laborador habitual de Calixto Bieito en espectacles com Leonce and Lena (Munich), MONTES (Birmingham), Caminito Real (Chicago), Voices (Copenhague), Don Carlos (Mannheim), Tirant lo Blanc (Berlín/Frankfurt – Premi de la crítica a la millor Dramatúrgia) o Plataforma (Edimburg).

Com a llibretista ha estrenat Cantos de Sirena amb Carlus Padrissa – La Fura (Lucerna), Bazaar Cassandra d’Enric Palomar (Neuköllner Oper, Berlín), Fang i Setge de Salvador Brotons (Passió d’Olesa), la cantata Rambla Libertad amb Albert Carbonell (Auditori de Barcelona), i les
òperes Java Suite (Basel), Lord Byron (Darmstadt/Liceu) i La Cuzzoni (Darmstadt), les tres amb Agustí Charles. Al TNC s’han pogut veure diverses adaptacions dramàtiques seves de material narratiu: Mequinenza, de Jesús Moncada; Pedra de tartera de Maria Barbal i Mort de dama de Llorenç Vilallonga (Premi Escènica 2010 a la Millor adaptació). Altres dramatúrgies que ha signat són la versió d’Hedda Gabler d’Ibsen al Teatre Lliure, Falstaff, a partir d’Enric IV de Shakespeare, al Centro Dramático Nacional, Fuegos de Marguerite Duras al Festival de Mèrida i L’Odissea d’Homer al Festival Grec.