Mili KK, la històrica lluita contra el servei militar obligatori

• L’espectacle de teatre documental verbatim es reestrena al Texas per recordar el moviment de desobediència civil que va posar fi a la ‘mili’
• Mili KK reconstrueix una de les històries més potents i oblidades de la nostra democràcia: la de la objecció de consciència i la insubmissió que van culminar amb la fi del servei militar obligatori
• Després del seu èxit al Temporada Alta, a Barcelona i de gira per Catalunya l’any, torna als escenaris aquest muntatge emocionant, dirigit per Marc Angelet, amb Rafa Delacroix, Joan Marmaneu i Xavi Navarro

A partir del 13 d’abril, i només durant quatre setmanes, el Teatre Texas acollirà MILI KK, una impactant obra de teatre documental verbatim que plasma la riquesa creativa, combativa i utòpica del moviment de l’Objecció de Consciència i la Insubmissió. Dirigida per Marc Angelet i amb dramatúrgia de Jumon Erra i Marc Angelet, està protagonitzada per Joan Marmaneu, Rafa Delacroix i Xavi Navarro. Un espectacle que combina diverses textures teatrals per retratar la força i el compromís dels joves insubmisos. MILI KK torna als escenaris vuit anys després de la seva estrena coincidint amb un moment en què molts països tornen a platejar-se el rearmament i l’obligatorietat del servei militar.

Trenta anys de lluita contra el servei militar obligatori

Durant gran part del segle XX, el servei militar obligatori va ser una institució central a Espanya. Tots els homes joves havien de complir la coneguda “mili”, una obligació que implicava passar mesos o anys dins l’exèrcit. Però a finals del franquisme van començar a aparèixer les primeres veus dissidents. El 1971, Pepe Beunza es va convertir en el primer objector de consciència a l’Estat espanyol, negant-se a fer el servei militar per motius pacifistes. La seva decisió li va costar tres anys i dos mesos de presó, un exemple de la repressió que patien aquells que s’oposaven al sistema.

L’objecció de consciència consistia a negar-se a participar en el servei militar per conviccions morals o religioses. Amb el pas del temps, aquest moviment va evolucionar cap a la insubmissió, una forma de resistència encara més radical: els joves no només rebutjaven la mili, sinó també les alternatives imposades per l’Estat, assumint el risc de judicis i empresonament. Durant les dècades dels vuitanta i noranta, el moviment va créixer i va guanyar una gran visibilitat social. Segons explica el director de l’obra, es tractava d’“un moviment de desobediència civil molt potent a nivell europeu” que, malgrat la seva importància, ha quedat en gran part fora de la memòria col·lectiva.

El retorn d’un petit gran èxit de la cartellera teatral

Mili KK es va estrenar l’any 2018 en el marc del Festival Temporada Alta amb un gran èxit i va comptar amb una posterior gira per Catalunya i una temporada a Barcelona, a La Seca Espai Brossa. L’espectacle va aconseguir sacsejar la memòria històrica i homenatjar tota una generació de joves que van canviar definitivament el país. Ara, vuit anys després de la seva estrena, torna a la cartellera amb algun canvi de repartiment, però mantenint l’essència de la producció original.

La peça, amb dramatúrgia de Jumon Erra i Marc Angelet, i dirigida pel mateix Angelet,  utilitza el teatre documental per apropar al públic els testimonis reals d’aquells joves, així com de familiars, militars i jutges. Joan Marmaneu, Rafa Delacroix i Xavi Navarro interpreten diversos personatges, recreant els testimonis reals. Mili KK combina teatre documental i música per plasmar la riquesa creativa, combativa i utòpica del moviment de l’Objecció de Consciència i la Insubmissió. 

La memòria històrica que dialoga amb el present

Malgrat que l’obra retrata um moviment que es va acabar fa 25 anys, les reflexions de MILI KK resulten especialment oportunes en un moment d’auge de l’extrema dreta i de rearmament de diversos països. L’obra mostra com les decisions individuals poden influir en el canvi social i com els moviments pacifistes poden deixar una empremta duradora. El muntatge obre debat sobre drets individuals, desobediència civil i memòria democràtica. Per aquest motiu, al llarg de la temporada que farà al Teatre Texas, l’espectacle comptarà amb quatre converses postfunció amb experts en el moviment d’Insubmissió i la desobediència civil, en les quals participaran personalitats com Martí Olivella, Jaume Asens o Jordi Armadans.

Des del Teatre Texas, asseguren que tenen la intenció de continuar programant espectacles de memòria històrica, com han fet anteriorment amb El mestre i el mar, sobre la història del mestre català Antoni Benaiges (Cia Mar Vivir, Eu Manzanares) o Títuba. Bruixa, negra i ramera (Denise Duncan), sobre les dones perseguides acusades de bruixeria. Amb aquesta línia de programació, el teatre té la voluntat de convidar a la reflexió en clau de memòria democràtica.