Kathy Sey protagonitza Títuba. Bruixa, negra i ramera, de Denise Duncan

• A partir del 18 de maig, torna aquest muntatge reivindicatiu que es va estrenar a la Sala Periferia Cimarronas, integrament concebut per artistes negres afrodescendents
• La història, basada en fets reals, narra les vivències de Títuba, una negra esclavitzada condemnada als judicis de Salem
• La dramaturga i directora Denise Duncan signa aquest monòleg punyent, protagonitzat per Kathy Sey, que farà temporada els diumenges al migdia

Després de la seva estrena a la Sala Periferia Cimarronas, l’Espai Texas recupera Títuba. Bruixa, negra i ramera, una proposta colpidora escrita i dirigida per Denise Duncan i interpretada per Kathy Sey. L’obra, íntegrament concebuda i representada per artistes negres afrodescendents, és un cant a la resistència, a la memòria i a la veu de les oblidades.

Basada en fets reals, la peça ens trasllada a l’època dels famosos judicis de Salem per recuperar la figura de Títuba, una dona negra esclavitzada, acusada de bruixeria i utilitzada com a boc expiatori per una societat patriarcal i racista. Duncan reconstrueix la seva història amb un monòleg punyent que transcendeix l’escenari per interpel·lar directament l’imaginari col·lectiu, denunciant la persecució viscuda per dones negres durant els anys de 1400 i mitjans de 1700, a Europa i als Estats Units.

La història d’una de les condemnades a Salem

Títuba va ser una de les primeres dones acusades de bruixeria a Salem. Defensora del coneixement ancestral, la medicina natural i la connexió amb el món invisible de les ancestres, la seva figura va ser envoltada de por i prejudicis que posaren en risc la seva vida i la del seu entorn.

En aquesta proposta escènica, Kathy Sey —actriu reconeguda per la seva trajectòria a The Sey Sisters, Els jocs florals de Canprosa o La tienda de los horrores— encarna amb intensitat i sensibilitat la veu d’una dona negra esborrada de la història d’Occident.

Un reflex de la societat actual

“A l’obra repensem almenys dos aspectes: d’una banda el poder femení i la seva vinculació amb allò “ocult”, “allò prohibit”; de l’altra, el cos femení davant del poder, especialment el d’una dona negra”, explica la dramaturga i directora Denise Duncan.

La peça aposta per generar altres relats, no només al món de les arts escèniques sinó a l’imaginari col·lectiu del públic actual: “Títuba no deixa de ser un reflex de la societat actual, una societat que està àvida de persecució i que premia i afavoreix la penalització sistemàtica de les dones”, explica l’autora i directora: “Vivim en una societat que encara organitza caceres de bruixes, on les dissidents, dones, en som les víctimes”.