Lo Nuestro

Torna l’èxit d’Eu Manzanares: una comèdia familiar, entranyable i combativa. Paul Berrondo, Eli Iranzo, Bàrbara Mestanza i Jan Mediavilla protagonitzen la història d’aquesta família de barri obrer amb direcció de Mercè Vila Godoy. Després del gran èxit a la Sala Flyhard, torna la comèdia més ideal de les festes nadalenques.

90 MINUTS / CATALÀ I CASTELLÀ

Fitxa artística

Sinopsi

Nit de Cap d’Any: una vetllada per estar en família, celebrant en harmonia l’arribada d’un nou any. Un moment per fer balanç del que deixem enrere i formular desitjos per al futur. Però, podem tots somiar en gran, o hi ha qui només pot tenir somnis petits, com els que caben dins d’una nou?

Els Guerrero Fernández, una família d’un barri obrer, ja ho tenen tot a punt: la taula parada, el raïm a mà i la tele preparada per veure les campanades. Tot està llest per donar la benvinguda a un nou any, amb l’esperança que, per fi, la seva sort canviï.

PARAULES DE L'AUTORA

“Els Guerrero Fernández no som pobres. Humils. Però pobres, NO.”

Sóc d’un barri obrer. De família obrera i humil. No m’he empassat mai el conte de la “classe mitjana”, que fa de pastanaga penjada davant de l’ase perquè continuï endavant, sense plantar-se a mig camí. Per a mi és un privilegi poder dedicar-me al teatre. Considero, entre d’altres coses, que tinc molta sort. I això m’ha rondat pel cap, des de fa molt de temps. Les persones de baix estrat socioeconòmic, a més de lluitar constantment contra un enorme complex d’inferioritat, necessitem comptar amb un enorme extra de sort. Un enorme extra d’esforç, de constància, de paciència, d’entusiasme… perquè sinó, el risc d’acabar tirant la tovallola és elevadíssim. Per això, sovint, ens acabem conformant. Ens acabem rendint.

Feia temps que tenia ganes de dur a escena aquesta mena de “vomitada ideològica”. Ara bé; si hi ha una cosa que caracteritza la gent humil és el profund sentit de la dignitat. No volia victimismes. Des de la concepció de la idea, LO NUESTRO ha estat sempre una comèdia. Una comèdia digna. El drama social hi batega subtilment, hi ha coses que no es poden evitar, però per a mi, la millor forma que el públic connecti amb aquesta família és contagiar una mica de bon humor.

Només espero que, al final de cada funció, cada espectador/a s’emporti un record entranyable de LO NUESTRO i hagi empatitzat, d’alguna manera, amb els Guerrero Fernández.

Eu Manzanares

LA PREMSA VA DIR

* * * * /

Bona feina de Mercè Vila Godoy en la direcció, tant pel que fa a l’equilibri entre les escenes joioses i les dramàtiques com per l'excel·lent direcció dels intèrprets.

Santi Fondevila , Ara

* * * * /

La peça va creixent i salpebrant la comedia típica amb uns moments dramàtics bn forts, en què el silenci glaça el públic, que reia divertit despreocupadament.

Jordi Bordes , Recomana

* * * * /

Tant la direcció de Mercè Vila Godoy com el repartiment estan totalment a l’alçada del text i ens regalen un muntatge d’aquells que surts amb el somriure posat

Gema Moraleda , Somnis de teatre

* * * * /

Les febleses dels personatges generen empatia; la seva eufòria s’encomana.

Ana Prieto Nadal , El Nacional

* * * * /

Espectacular. Una pieza que deja huella.

Fernando Solla , EnPlatea

* * * * /

Una comedia realista, creíble, divertida, combativa y viva. Auténtico teatro popular.

Marcos Ordóñez , El País

* * * * /

Un gran exercici que mostra la hipocresia que amaguen les festes de Nadal

David Bueno , Núvol

* * * * /

Un retrat que ens emociona i ens interpel·la a moltes. És una molt bona comèdia

Pablo Cavero , CataCultural

* * * * /

Plena d'ironia, de tendresa, de reflexió, d'hipocresia… però sobretot, retratant al detall una família que, com totes, de vegades s'entenen i de vegades no. Però això és la família, o no?

Norman Marsà , EnPlatea

Veure totes les crítiques