Segon Cicle de Dansa

• Del 30 de gener al 9 de març el Teatre Texas celebra la segona edició del cicle Dansa al Texas, que situa el cos al centre del debat cultural, social i identitari.
• El cicle inclou quatre espectacles amb Montse Colomé, Francesc Bravo, la companyia L’Esbord amb Pere Seda i Sònia Arias i la companyia de Sílvia Batet.
• El cicle també inclou una xerrada sobre ‘L’edat del cos’ amb Carmelo Salazar, Susana Pérez i Teresa Pérez, que connecta dansa, salut, benestar i envelliment actiu des d’una mirada transversal.

El Teatre Texas recupera aquest hivern el seu cicle de dansa contemporània que aposta per mirades diverses sobre el cos com a eina de creació, memòria i resistència. Del 30 de gener al 9 de març de 2026, el cicle reuneix quatre propostes escèniques i una activitat de pensament que aborden qüestions com l’envelliment actiu, la identitat generacional, la relació amb la tradició popular o la transformació del cos femení.

Un jornada dedicada a la coreògrafa gracienca Montse Colomé

El cicle s’inicia el divendres 30 de gener amb LLAUNA’M, un duet interpretat per Francesc Bravo i Montse Colomé, dos creadors d’una mateixa generació que fa dècades que trepitgen els escenaris. La peça parteix del so de les llaunes per convertir-lo en moviment i joc, i es planteja com un divertiment en clau de dansa que reivindica el plaer de ballar més enllà de l’edat i de les lògiques productives. L’espectacle posa el focus en el cos madur, actiu i creatiu, i dialoga amb una generació analògica que defensa la presència física en un món cada cop més audiovisual.

Tot seguit acollirà la xerrada L’edat del cos, una conversa que amplia l’experiència escènica cap al pensament i la salut. La trobada reuneix el coreògraf i investigador Carmelo Salazar, la psicòloga Susana Pérez —especialista en els beneficis de la dansa i l’expressió corporal— i la psiquiatra Teresa Pérez, assessora en envelliment i cultura. La sessió aborda el cos des d’una mirada transversal que connecta pràctica artística, benestar, salut mental i envelliment actiu.

La mateixa jornada culmina amb CELEBRATION, un solo de Montse Colomé concebut com un ball parlat i una celebració amb el públic. L’espectacle recorre seixanta anys de trajectòria artística per reflexionar sobre la identitat, la maduresa i el pas del temps en una vida dedicada al moviment. La peça reivindica la lentitud, el procés i la necessitat de donar temps a allò que es vol explicar, allunyant-se de la urgència constant que marca el present.

Tradició, identitat i dissidència amb Pere Seda i Sònia Arias

El cicle continua els dies 31 de gener i 1 de febrer amb AUTOODI, una proposta de la companyia L’Esbord creada i interpretada per Pere Seda i Sònia Arias, que parteix de la dansa i la música tradicionals per sacsejar-les des del present. L’espectacle posa el focus en les contradiccions de viure professionalment de la cultura popular en un context precaritzat i poc reconegut, i aborda sense embuts sentiments com la culpa, la vergonya i fins i tot l’odi associats a les arrels.

A partir del retrobament personal i artístic dels dos intèrprets —formats en música i dansa i vinculats des de petits a l’associacionisme popular—, AUTOODI esdevé una reflexió oberta sobre identitat, pertinença i classe cultural en una societat globalitzada. La peça planteja preguntes incòmodes sobre què vol dir avui reivindicar la tradició, com s’instrumentalitza políticament la cultura popular i per què sovint es menysté socialment allò que forma part del patrimoni col·lectiu. L’espectacle compta amb la participació de Jèssica Pulla, drag queen que introdueix una capa de lectura vinculada a la dissidència, la performativitat del gènere i la resignificació dels imaginaris tradicionals des d’una mirada contemporània i no normativa.

Canvi, força i transformació amb la cia Sílvia Batet

El cicle es tanca el 9 de març amb ERCÁS, un espectacle dirigit per Sílvia Batet que posa el focus en la transformació i la resiliència a través de tres cossos femenins en constant canvi. La peça convida l’espectador a mirar el cos des d’una altra perspectiva: no com una forma fixa, sinó com un espai viu, capaç d’adaptar-se, resistir i reinventar-se.

Sense necessitat de relats explícits, ERCÁS construeix un univers visual i físic que parla de creixement, mutació i identitat. Els cossos es transformen davant del públic, passant de la fragilitat a la força, de la quietud al moviment, i generen una experiència que connecta amb qüestions molt presents en el debat contemporani, com el paper del cos femení, la pressió sobre la imatge o la capacitat de canvi al llarg de la vida. Un espectacles que celebra el cos en totes les seves formes i etapes, i com una invitació a repensar-lo des de la sensibilitat, la llibertat i la transformació constant.