‘El principi d’Arquimedes’, de Josep Maria Miró, s’estrena al teatre de l’Espai Texas

El Teatre Texas impulsa una nova producció d’El principi d’Arquimedes, un dels textos d’autoria catalana contemporània de més èxit internacional, escrit per Josep Maria Miró.

El principi d’Arquimedes és la història d’un monitor de piscina (Marc Tarrida) que, el dia en què el grup infantil de natació comença a nedar sense bombolla, tranquil·litza un nen fent-li un petó. Aquest fet desencadena una ràpida resposta de la directora de la piscina (Sandra Monclús), el seu company de feina (Eric Balbàs) i algun pare (Jordi Coll). L’obra esdevé una radiografia de la por, gairebé un thriller sobre la confiança i els prejudicis. L’obra ha esdevingut un clàssic del teatre català contemporani, que planteja un dilema sobre la llibertat i la seguretat.

L’estrena original, dirigida per Miró, va tenir lloc a la Sala Beckett el 2012. Des de llavors s’han produït 43 muntatges arreu del món, s’han realitzat 20 traduccions, se n’han fet 16 lectures dramatitzades i s’ha editat en 13 ocasions. A Catalunya, però, ha tingut un recorregut molt curt: la van veure poc més de 7.000 espectadors en dues exhibicions curtes i va girar per tan sols 4 poblacions. Amb aquesta aposta, el Texas reafirma un dels seus objectius fundacionals: recuperar i revisar el ric patrimoni escènic català contemporani, que, degut a les dinàmiques del mercat teatral local, surten de circulació molt abans que les hagi pogut gaudir el públic.

En un context marcat per les xarxes socials, les fake news i la hiperconnectivitat, l’obra reflexiona sobre com els judicis precipitats poden deformar la realitat i condicionar les relacions humanes. La història ressona amb debats globals sobre la privacitat, els límits professionals en entorns entorns on la confiança és essencial i la construcció de la veritat en una societat polaritzada on les percepcions sovint prenen més pes que els fets, la qual cosa provoca situacions de cancel·lació pública, assenyalaments i divisions ideològiques.

El text de Miró va ser reconegut amb el XXXVI Premi Born de Teatre. Per Esteve Miralles, representant del jurat, “és remarcable la fluïdesa i la precisió en la construcció de les escenes i l’originalitat de l’estructura formal del text”.