EL COR DE LES TENEBRES / TOT SOBRE ‘CIVIL WAR’

Dani Cantón parla de la nova pel·lícula d’Alex Garland, Civil War, que es pot veure cada tarda a les 18:20 i a les 20:30 als Cinemes Texas

Alex Garland, director de Civil War, ha col·laborat de forma recurrent amb el també director Danny Boyle, escrivint els guions d’alguns dels seus films més emblemàtics, com La platja (The Beach, 2000), o 28 dies després (28 days later, 2002). En aquest darrer títol, Garland ens presenta una Gran Bretanya devastada per un virus de ràpid contagi entre els humans que provoca als infectats un estat d’ira d’enorme intensitat, provocant una pulsió de violència irrefrenable fins l’alienació total de les persones afectades. Civil War també presenta una societat embogida i ultraviolenta, però, en aquest cas, aquí no existeix la justificació de la barbàrie en la propagació d’un virus inoculat als cossos de les persones. En aquesta pel·lícula, el verdader horror és saber que aquesta brutalitat no ha estat creada en una proveta de laboratori, sinó que és part de la condició humana, intrínseca a sí mateixa. Els protagonistes de Civil War són uns periodistes i fotògrafs a la recerca de les millors imatges de guerra, la qual cosa condueix a intentar atrapar l’instant més esfereïdor, més punyent. Són caçadors de moments que reflecteixin la crueltat i el dolor en el seu estat més pur. En cap moment hi intervenen, limitant-se a testimoniar amb les seves càmeres el què succeeix davant els seus ulls, sense fer absolutament res per evitar-ho, perquè la seva pròpia vida està en joc a cada instant. Després, quan cau la nit, recorren a les drogues i la beguda per intentar anestesiar els nervis i potser la mateixa consciència.

Un dels aspectes que atorguen a la pel·lícula un major caràcter i una accentuada autoria, és l’ús de la música. Sovint, les cançons que acompanyen algunes escenes contrastant amb allò que està succeint,  generant un efecte que arriba a fregar el surrealisme, per exemple, convertint el camp de batalla i la massacre en una esperpèntica “party “ de mort amb aires de videoclip. El tractament del so, la seva potència, el realisme extrem de cada tret, de cada explosió, de cada crit que ens remou l’ànima, són el passaport que ens transporta a aquest malson distòpic, i fa que ens sentim com espectadors invisibles.

“The horror, the horror…”, expressa en veu baixa i queixosa Marlon Brandon en un mític moment d´Apocalypse Now, (Francis Ford Coppola, 1979) referint-se al dolor creat per ell mateix i tots els qui participen d’aquella guerra al Vietnam. També Civil War sembla dialogar amb la idea de la novel·la “El cor de les tenebres”, de Joseph Conrad, la novel·la que alimenta el film de Coppola, que proposa un viatge a través de la barbàrie a la recerca d’un líder a qui aniquilar. No ens falta, creiem, la referència aquest títol en una escena on la càmera acompanya el vol d’uns helicòpters, i en lloc de Les Valquíries de Wagner escoltem un bonic i tendre tema country, que acompanya el vol de les màquines. A Civil War existeix el mateix horror, la mateixa bogeria, però a cel obert, a plena llum del sol, en pobles i ciutats nord-americanes convertides en espai de mort i dolor. Per cert, podem afegir que també a Apocalypse Now apareix el personatge d’un fotògraf, però aquest, havent perdut el seny, fa temps que dispara la càmera tot i no tenir posat cap rotllo de pel·lícula dintre de la màquina.

Alex Garland sembla esforçar-se en convèncer-nos de què fins i tot en el més absolut infern, podem trobar una mica de delicada bellesa, com el detall unes petites flors que creixen a la gespa on un soldat dispara sense parar, o la pluja de fragments incandescent que contemplen els viatgers des de la finestra del cotxe, mentre travessen de nit un bosc que crema. Aquelles guspires de foc generen una atmosfera onírica, i on només hi ha destrucció, creiem veure un ball de cuques de llum, o una trobada de bons esperits. Potser aquests subtils moments i detalls son un intent desesperat de commoure a tots aquells éssers que habiten en el cor de les tenebres.

Dani Cantón