Bàrbara Mestanza torna amb Sucia, un relat punyent sobre l’abús sexual

A partir del 29 de gener, Mestanza recupera aquest relat que parteix de la seva pròpia experiència per denunciar els abusos sexuals, des d’un punt de vista trencador

Després del seu èxit al Teatre Akadèmia i a Madrid, l’obra torna a la cartellera amb la propia Mestanza com a protagonista al costat de Pep Ambrós i Cristian Valencia, que es combinaran en el rol masculí

Al llarg de les deu funcions al teatre de l’Espai Texas es faran diverses converses postfunció amb expertes en temes com el consentiment, els drets sexuals o la legislació feminista

A Espanya, cada dia es registren 14 denúncies per violació i 55 denúncies per agressió sexual. Sucia, l’obra de teatre que es podrà veure a l’Espai Texas del 29 de gener al 9 de febrer, emergeix com una proposta valenta i necessària per visibilitzar aquesta realitat. Creada per Bàrbara Mestanza, dramaturga, directora i actriu, l’obra no només tracta l’experiència personal de la víctima, sinó que també reflexiona sobre la manera com la societat respon davant d’aquests abusos. En un moment en què l’abús sexual és una problemàtica que afecta a tantes persones, Sucia qüestiona la reacció de la societat i, especialment, la pregunta que sovint es llança a les víctimes: “Per què no vas fer res?”

Un testimoni valent i necessari

Mestanza, que comparteix l’escenari amb l’actor Pep Ambròs (o Cristian Valencia, en algunes funcions) narra en primera persona l’agressió sexual que va patir fa uns anys en un local de massatges al barri de La Latina, a Madrid. Però més enllà de la seva història personal, l’obra té com a objectiu exposar l’abús com una estructura sistèmica. “Vull mostrar la realitat d’una persona abusada per deixar de suposar una paraula, un número o un percentatge amb què jugar en debats polítics”, denuncia Mestanza, creant una narrativa que posa de relleu el profund impacte social i emocional de l’abús sexual.

Una de les característiques destacades de Sucia és la manera com es trenquen els rols tradicionals, posant un home, interpretat per Pep Ambròs (o Cristian Valencia), en el lloc de la víctima. Aquesta inversió de rols busca oferir una perspectiva diferent i permetre als espectadors reflexionar sobre la realitat de les dones en el context de les agressions sexuals. “Què passaria si un dia un de vosaltres pogués sentir a la seva carn, pell i ungles el que vivim les dones des del dia que vam néixer?”, es pregunta la protagonista en un dels moments més poderosos de l’obra.

Per Ambròs, Sucia transcendeix la part artística i esdevé una obra que pot actuar com un mirall per a aquelles persones que han patit una situació similar. Malgrat la intensitat emocional, l’actor subratlla que la peça no és fàcil d’interpretar, ja que comença amb un monòleg seu de mitja hora, i després ha d’assumir entre vuit i deu personatges diferents al llarg de la representació.

Sanar el dolor a través de l’art

L’escenografia també té un paper crucial a Sucia. Mestanza ha creat un espai visual que simbolitza el cinisme i la reacció social davant el trauma. La catifa que s’hi presenta és una metàfora del lloc on va enterrar la seva experiència, un espai de silenci i negació, però també de resistència. El color rosa, utilitzat en moltes cultures per amagar o maquillar la realitat femenina, representa, per a Mestanza, l’opressió i el silenci imposat a les dones.

En una de les converses més reveladores de la seva creació, l’actriu relata com un homeòpata li va parlar sobre el procés de formació de les perles, en què les ostres, en ser ferides una i altra vegada per l’aigua salada, en lloc de curar-se, acaben creant una perla. Aquesta imatge metafòrica ressona profundament en Mestanza, que veu en Sucia la seva pròpia “perla” sorgida de la ferida: una obra que converteix el dolor en una peça valuosa i reveladora.

Sucia no només és una crida a la reflexió sobre el maltractament sexual i la resposta social davant d’aquestes agressions, sinó també una proposta teatral que invita a repensar el nostre sistema i actituds envers les víctimes. Una obra crua i emotiva que busca no només sensibilitzar, sinó també transformar la manera com veiem i abordem aquestes violències.