Autoficció reivindicativa, salut mental i pressió estètica

L’Espai Texas recupera dues perles escèniques que aborden els conflictes des de l’experiència personal i amb esperit reivindicatiu

Del 20 de febrer al 5 de març tres úniques funcions de ‘Nua (radiografia d’un trastorn)’, un aclamat monòleg (Millor Espectacle de Proximitat 2022 de TeatreBarcelona) sobre la pressió estètica i els Trastornsde Conducta Alimentària dirigit per Marta Aran, amb Ann Perelló

Mariona Esplugues farà quatre funcions de ‘Boja’, del 12 de març al 2 d’abril, una peça amb la qual va guanyar el Premi Revelació Teatre Barcelona 2023 i amb la que trenca tabús i l’estigma de la salut mental

L’Espai Texas acollirà durant els pròxims mesos dos premiats espectacles que aborden problemàtiques socials que afecten, sobretot, als joves. Amb una voluntat clarament reivindicativa, ambdues peces exploren conflictes en primera persona, servint així per donar veu a històries que sovint no tenen espai als escenaris.

Després d’estrenar-se a la sala Versus Glòries i de fer més de 70 funcions arreu del territori balear i català, AnnPerelló torna a partir del 20 de febrer amb tres funcions de Nua (radiografia d’un trastorn), un monòleg cru sobre pressió estètica i trastorns de la conducta alimentària. L’espectacle, dirigit per Marta Aran, va guanyar el premi Millor Espectacle de Proximitat 2022 de TeatreBarcelona i el Premi a Millor Actriu dels Teatres Públics de les Balears. A partir del 12 de març, però, serà el torn de Boja, de MarionaEsplugues. Amb aquest espectacle, que aposta per trencar tabús al voltant de la salut, l’actriu va ser guardonada amb el Premi Revelació TeatreBarcelona 2023.

La voluntat de les creadores és trencar tabús i estigmes, des de l’autoficció, l’humor i interpel·lant directament al públic.

Encarar-se amb el fantasma de la pressió estètica i el TCA 

Nua (radiografia d’un trastorn) és un monòleg que actua de diàleg amb el públic, on el públic viurà en directe una confessió, la revelació d’un secret, sense quarta paret ni xarxa. L’actriu situa al públic al límit entre la ficció i realitat, en un joc escènic entre cinc vàters; una webcam i tot d’elements audiovisuals que ens portaran a viatjar amb la protagonista per a comprendre com se sent des de dins viure el malson dels Trastorns de Conducta Alimentària (TCA). “Era un tema que no havia explicat al meu entorn i explicar-ho era acceptar que jo estava curada, però també era acceptar que jo havia estat malalta”, explica Ann Perelló: “També volia posar sobre la taula certes actituds, que hem acabat normalitzant i que tenen molt a veure amb la pressió estètica, com ens afecta i com ens està ofegant”.

L’espectacle és un monòleg dramàtic amb molts tocs de comèdia, escrit a quatre mans per la mateixa actriu Ann Perelló i Andrea Ros, i dirigit per Marta Aran (actriu, directora i dramaturga guanyadora del: Premi Max a Millor Autoria Revelació per Els dies mentits el passat 2020). “Vam escriure aquesta obra amb l’ Andrea Ros i l’hem acabat de crear amb la Marta Aran, que n’ha fet la direcció, pensant en allò li hagués anat bé aquella jo adolescent, que ho va patir”, apunta la protagonista: “És una obra que interpel·la a tothom, filles, fills, mares i pares, creiem que és molt necessària per ajudar a detectar casos abans que sigui massa tard, a detectar TCA”. “La pressió estètica ens pot afectar a totes i tots”, conclou.

Rebentar l’estigma de la salut mental, a cops de bat

Boja és una reivindicació i un acte de llibertat de Mariona Esplugues. La peça, que trenca tabús en clau de comèdia, retrata el pas durant setze anys de l’actriu per diverses consultes de professionals de la salut mental. Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res no té sentit. “Necessitava alliberar-me de portar certes experiències en secret i sobretot de visibilitzar i normalitzar certs temes que crec que estan més generalitzats del que pensem”, explica Esplugues: “El títol és una reivindicació, una resignificació d’aquest concepte que tant s’ha utilitzat com un insult per definir a les persones amb trastorns mentals”. “Ens costa explicar que anem a teràpia perquè tenim por a que ens jutgin, a tenir afectacions socials com la falta de confiança, però com més ho explico més necessari veig que se’n parli i més m’ adono que, qui més qui menys, té una història al darrere o han passat per situacions emocionals complicades”.

En escena, Esplugues combina interpretació, dansa i cant en directe; fet que permet explicar amb llenguatges diferents allò que costa de dir només amb les paraules. Una petita perla escènica amb excel·lent rebuda per part de crítica i públic que, després de tres temporades al Teatre Eòlia, fa quatre funcions al teatre de l’Espai Texas.